Mirant les dades del
mercat de treball de la comarca del Bages, tan important per a l’activitat
econòmica de la Catalunya central, no seria lògic negar que, numèricament, les
xifres de l’atur han baixat durant l’any 2014. Concretament un 4,84%. La taxa d’atur
se situa en un 15,37%, més d’un punt per sobre de la mitjana del conjunt de
Catalunya.
Però si ens aturem una
miqueta a bussejar entre les dades, ens trobem que aquesta reducció és
escanyolida. I l’efecte de la mal anomenada recuperació és tan baix que no té
cap repercussió positiva en els perfils més colpejats per la crisi, en les
persones més necessitades. Davant d’aquest escenari ple d’aspectes cada vegada
més negatius del mercat de treball, la dona segueix sent la més castigada,
juntament amb les persones majors de 45 anys i menors de 20. La contractació és
molt conjuntural i el seu resultat, ridícul en els perfils anteriorment
esmentats.
L’efecte de tot això és
malèvol per a les persones i per a les famílies. I encara que sabem que hi ha
una intencionalitat perversa per ocultar la situació real, tant per part de la
dreta catalana i espanyola, com per tots els partits polítics que estan
aparcant els problemes reals de la ciutadania per centrar-se, bàsicament, en
les pròximes cites electorals, seguirem assenyalant que la situació està molt
lluny de millorar, si no s’apliquen altres polítiques. Perquè, insisteixo, tot
i haver baixat l’atur al Bages un 4,84%, l’atur de llarga durada augmenta un
4,26%, se situa en gairebé el 35%, i afecta més els perfils que hem esmentat en
paràgrafs anteriors.
On és la recuperació? Si
la taxa de cobertura està descendint i cada vegada menys persones reben
prestació o subsidi, si només augmenta tímidament la renda activa d’inserció i
les persones que es queden fora del circuit segueixen augmentant les xifres
d’exclusió social i pobresa… de quina recuperació parlen? Aquesta situació no
pot ni esperar les pròximes eleccions, ni que arribi la quimèrica utopia de la
recuperació econòmica.
I a tot això, hem d’afegir-hi
les retallades que segueixen aplicant tant CiU com el PP en els pressupostos
per al 2015 en serveis tan essencials i bàsics com l’educació, els serveis
socials, la dependència, la sanitat, etc. Una prova evident d’això, la tenim a l’Hospital
Althaia, on el procés de mobilització de les treballadores i treballadors no
només és per protestar contra les retallades laborals, que ja seria motiu
suficient, sinó que hi afegeixen un plus que afecta tota la ciutadania:
denuncien l’efecte que tenen les retallades sobre la cobertura de les
necessitats de la població en matèria de salut. Cada vegada disposen de menys
recursos per atendre les mateixes persones i, malgrat tot, mantenen una
qualitat òptima en el servei gràcies al lliurament i la professionalitat de les
companyes i companys treballadores i treballadors de la sanitat.
No hi ha excusa, les
polítiques de retallades desplegades per la dreta a Catalunya, a Espanya i a
Europa no aporten cap solució per a la classe obrera. Això sí, són polítiques aplicades
perquè l’1% de la població segueixi acumulant i sigui cada dia més rica.
Intenten enganyar-nos,
però no ho aconsegueixen. I per això continuem reivindicant i apostant per
polítiques que inverteixin en allò que és públic, per l’augment dels salaris,
per la renda garantida de ciutadania, etc. Per totes les polítiques que
realment activin l’economia real i que beneficiïn la majoria dels ciutadans i
ciutadanes.
Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari generalCCOO Vallès Occidental – Catalunya Central
No hay comentarios:
Publicar un comentario