Ha acabat l’any
2015 i amb ell, el període de concentració d’eleccions sindicals. Ara estem en
condicions de dir que CCOO del Vallès Occidental-Catalunya Central ha
revalidat la majoria sindical. I això té una rellevància especial, tenint en
compte que en el mandat anterior la destrucció d’ocupació, l’erosió dels drets
laborals amb la reforma laboral o l’atac al dret de negociació col·lectiva ens
han portat a situacions límit. Però, com no podia ser d’altra manera, el
sindicalisme confederal i de classe ha estat a l’altura de les circumstàncies i
hi ha donat resposta en tot moment i davant de cada situació concreta. Per això,
i malgrat la destrucció d’ocupació, els resultats electorals demostren la
utilitat del sindicalisme confederal i de CCOO. Ara bé, aquests resultats també
comporten una altra responsabilitat, com és la de seguir treballant per
combatre les polítiques desplegades pels governs de dretes, unes polítiques que
durant aquests darrers anys, amb la dinàmica ideològica neoliberal, han
instaurat retallades i destrucció de drets tant laborals com socials.
Tant en les
eleccions del 27 de setembre a Catalunya com en les del 20 de desembre a l’Estat
espanyol, la ciutadania ha expressat un rebuig clar i inequívoc a les
polítiques aplicades pels governs de Convergència Democràtica i del PP. Per
tant, correspon al nou parlament i al nou congrés derogar lleis, normes, etc., i situar les
decisions polítiques en el camí de recuperar l’estat del benestar i el mercat
de treball.
Ara han de deixar
de barallar-se per veure on seu cadascun i cadascuna, i el que toca és intentar
generar consensos perquè les polítiques que s’apliquin es corresponguin amb la
necessitat que té la ciutadania i situïn al centre de les decisions les
necessitats de les persones. Perquè això és el que han expressat les urnes:
reposar drets i derogar tot allò que la majoria absoluta, prepotent i radical
del PP ha imposat durant l’última legislatura.
Cal atendre l’emergència
social, cal la renda garantida de ciutadania, cal atendre de manera urgent les
persones perquè no tinguin problemes amb l’habitatge, l’alimentació, la pobresa
energètica, etc. És necessari poder cobrir totes les necessitats bàsiques de
les persones, és molt important i s’ha d’atendre a curt termini… Però, amb
això, no n’hi ha prou. Són necessàries mesures estructurals per assegurar una
recuperació econòmica que estigui al servei de les persones, i que generi l’ocupació
necessària i de qualitat perquè la ciutadania pugui cobrir les seves
necessitats bàsiques. Per fer-ho, necessàriament s’han de revertir les dues
últimes reformes laborals i reformar el mercat de treball per recuperar drets i
garantir l’ocupació estable, de qualitat i amb drets. Així mateix, cal tornar a
la negociació col·lectiva el protagonisme perquè sigui la veritable eina d’equilibri
en les relacions laborals. També cal una veritable reforma fiscal amb la qual aporti
més qui més té, cal apostar decididament per posar fi al frau fiscal i cal eradicar
la corrupció de la política i de les administracions. Però cal també posar fi a
la violència masclista, a la xenofòbia, a la LGTBIfòbia, al classisme, amb
totes i cada una de les manifestacions polítiques i ideològiques que no
respectin i agredeixin la llibertat i la dignitat de les persones.
Per tant, hi ha
dues grans línies de treball: a curt termini s’ha d’atendre l’emergència social, i a mitjà i a llarg
termini cal derogar i revertir lleis, normes, etc., regressives i de retallada
per reposar drets, posant les bases necessàries per a la reconstrucció de l’estat
de benestar.
Enrique Rodríguez
Ruiz
Secretari general
CCOO del Vallès
Occidental – Catalunya Central
Totalment d'acord
ResponderEliminarI els resultats electorals sindicals ens legitimen , encara més, per seguir en aquesta linea.