Hi ha sortides, tenim
propostes, falten voluntats
Hi ha qui s’entossudeix a situar un debat fictici i interessat
sobre la insostenibilitat del nostre sistema de pensions. Un model que és de
repartiment, solidari, intergeneracional i que es nodreix econòmicament i
bàsicament amb les cotitzacions a la Seguretat Social d’empresaris i
empresàries i de treballadors i treballadores en actiu per sufragar les
pensions de les persones treballadores que han cotitzat al sistema i que estan
inactives.
Deia que el sistema es finança bàsicament amb cotitzacions, i és
així, però no ha de ser l’única font d’ingrés. El nostre actual sistema ho
permet. És més: són necessàries altres fonts de finançament. Encara que també
és cert que els ingressos per mitjà de les cotitzacions a la Seguretat Social
encara tenen un recorregut important.
La situació actual d’esgotament dels fons de reserva —i no
guardiola— té a veure amb la crisi i la situació de recessió econòmica que
patim. Però no hem d’oblidar que les polítiques desplegades pel Govern del PP,
per exemple, amb la reforma laboral del 2012, han contribuït de manera notable
a la situació actual de manca d’ingressos. A més, aquest ha pres altres
decisions regressives que han provocat la reducció d’ingressos a la Seguretat Social,
com “la tarifa plana”. Totes aquestes polítiques, amb una clara base
ideològica, han minvat la capacitat d’ingressos fins al punt de no poder
recaptar prou per fer front al pagament de les pensions actuals i haver de fer
front a la retribució utilitzant els fons de reserva. Hi ha qui diu que són per
a això i que es van crear per a això. Però és rotundament fals: es van crear
per fer front a una situació conjuntural que es pogués donar, en concret, per l’increment
futur de persones que accediran al sistema públic de pensions, el qual s’incrementarà
de manera important. Havien de servir per fer front a la despesa mentre es
buscaven sortides per incrementar els ingressos i acomodar el sistema a la nova
realitat, però es parlava de l’any 2050. Aquest Govern ha sufragat des del 2012
les seves polítiques de retallada i de tarifes planes amb la capacitat d’estalvi
del sistema de pensions, modificant la llei que regulava el límit de despesa i
destinant 60.000 milions a fer front al pagament del deute i a subvencionar
empreses per contractar personal. Per cert, els fons de reserva es creen el
1996 gràcies a la concertació social (Pactes de Toledo), però fins en aquesta
data els excedents que es generaven en el sistema, els utilitzaven els governs
de torn per subvencionar altres menesters que no tenien res a veure amb el
sistema de pensions. Si els excedents del sistema s’haguessin quedat en el
mateix sistema, avui els fons de reserva gaudirien d’una bona i important salut
econòmica.
Dit això, cal recordar per què és important tenir-ho en compte,
ja que la situació de l’ocupació, la contractació precària, la devaluació
soferta en els salaris aquests últims anys, etc., han tingut molt a veure amb
la disminució dels ingressos. Així que podem concloure que la reforma laboral
del 2012, imposada pel PP i aclamada per CiU en el seu dia, ha tingut efectes
molt negatius per al sistema.
Avui la despesa en pensions a Espanya suposa una mica més de l’11%
del PIB i pot arribar al 15%. CCOO ha presentat una proposta per augmentar l’ingrés
a 71.000 milions d’euros. És possible fer-ho i ens situaríem a nivells com els
d’Itàlia (15,7%), França (14,9%), Finlàndia (14,2%) o Àustria (13,9%), per
posar alguns exemples del nostre entorn.
La nostra proposta és pública i coneguda, i el nostre secretari
general l’ha presentada a la Comissió Parlamentària dels Pactes de Toledo.
Algunes mesures han de ser d’aplicació immediata, perquè així ho requereix la
situació, com ara augmentar i no limitar les bases màximes de cotització, o incrementar
la base mínima de cotització i posar fi a la política nefasta de tarifa plana
imposada pel PP. També és necessari, i és factible a curt termini, que l’Estat
assumeixi la despesa de gestió de la Seguretat Social, ja que és l’única
despesa de l’Administració que no se sufraga amb la imposició general. Això
significaria alliberar gairebé 4.000 milions d’euros per destinar-los al
sistema de pensions.
També és cert que elevar els tipus de cotitzacions és una mesura
que contribuiria a incrementar l’ingrés, i més si tenim en compte que l’any
1982 els ingressos a càrrec dels empresaris i empresàries eren de l’ordre del
27,28% i els dels treballadors i treballadores, del 4,82%, amb un total del
32,10%. Des de l’any 1995 fins avui els empresaris i empresàries aporten un
23,60% i els treballadores i treballadors, un 4,70%, amb un total del 28,30%.
Hi ha recorregut per fer propostes. I CCOO les està fent: equiparar les bases
del règim general (RG) i del règim especial dels autònoms i autònomes (RETA); alimentar
l’ingrés via impostos; finançar les pensions de mort i de supervivència (més
conegudes com viduïtat i orfandat) amb impostos, però sense canviar el seu
règim jurídic i que segueixin sent part del sistema de la Seguretat Social;
apostar fermament per un altre model productiu de més valor afegit, amb un fort
protagonisme de la tecnologia en els processos i amb una forta presència de
R+D+I que permeti posar fi a la precarietat, tenir salaris dignes i eradicar la
pobresa laboral, i fer un primer pas vital: derogar les dues últimes reformes
laborals, la del 2010 i la del 2012.
Per abordar una situació com l’actual, ja tenim l’eina adequada,
gràcies al diàleg i a la concertació social. Són els Pactes de Toledo, i és
aquí on ha de donar-se el diàleg, la negociació i l’acord. I no amb la
imposició del PP de l’any 2013, que ens ha portat, entre altres coses, a
devaluar les pensions actuals.
Fa poques setmanes es va presentar una proposició de llei per
augmentar el salari mínim interprofessional (SMI) a 800 euros per al 2017, a més d’articular
mecanismes perquè, de forma “automàtica”, l’SMI arribi, durant la legislatura,
a 1.030 euros, que és el 60% del salari mitjà a Espanya, com així estableix la
Carta social europea. Hi va haver una majoria de partits polítics de l’arc
parlamentari que van donar suport a la proposició presentada a instàncies de
CCOO i UGT. Com era esperable, però, els senyors i senyores del PP no hi van
estar d’acord. La sorpresa va ser que el PSOE, en un atac de protagonisme
electoralista i d’intent de guanyar legitimació pública (és una opinió
personal), va pactar amb el PP augmentar l’SMI a uns escassos 700 euros per a l’any
2017, cosa que suposa una punyalada al diàleg social, però també una retallada
en l’expectativa d’ingrés a la Seguretat Social i, a més, no es garanteix l’evolució
i els increments futurs durant la legislatura.
En definitiva, el nostre model de Seguretat Social té sortida,
però cal prendre decisions per afrontar els reptes i per donar solucions a
curt, a mitjà i a llarg termini. Nosaltres, CCOO, tenim propostes per garantir
el sistema públic de pensions, i ho volem fer en el marc de la negociació i el
diàleg social. I si cal recórrer a la mobilització, també.
I per reclamar la
recuperació d'aquests drets socials i laborals que s'han anat perdent els
darrers anys, el proper 15 de desembre s’han convocat concentracions per
defensar l’ocupació, els salaris i les pensions. Al matí són descentralitzades
a la província de Barcelona; a la tarda, a les 17 hores, hi ha una assemblea a
la seu de CCOO, a Via Laietana, 16, i a les 18 hores es duu a terme una manifestació
fins a la seu de Foment del Treball.
Enrique
Rodríguez
Secretari
general
CCOO del
Vallès Occidental - Catalunya Central
No hay comentarios:
Publicar un comentario