Dret a l’aigua i drets laborals: conjuguem
(o sumem) drets
El 19 de març els
carrers de Terrassa van ser un clam ciutadà en suport a la gestió pública de
l'aigua. Encara que aquest procés no està exempt de tensions, queda palès que el
servei d’aigua potable a la ciutat de Terrassa té el suport polític i ciutadà
perquè sigui de gestió pública. Cal reconèixer que aquest debat s'està donant
en la societat gràcies a organitzacions com Aigua és Vida o la Taula de
l'Aigua, les quals han situat, al final de la llarguíssima concessió, el debat
necessari per recuperar un servei essencial i per gestionar-lo des d’un vessant
públic. Per posar fi a la mercantilització d’aquest servei a la ciutadania es
van posar d'acord partits polítics d'esquerres, agents socials i plataformes de
la ciutat.
Avui, per sort, i
gràcies a plantejaments i debats que s'estan donant, sobretot en el
municipalisme, ningú no discuteix que hi ha drets socials dels quals poques
empreses fa molt de temps que s’aprofiten i que fan negoci amb serveis o drets
de ciutadania que, en molts casos, no s’aguanten en un compte d'explotació. Els
que sí que s'aguanten, com pot ser el cas de l'aigua, han de servir per
revertir en el benestar dels ciutadans i ciutadanes i s'han de gestionar des de
l’àmbit públic.
Sé que, en el cas
de Terrassa, hi ha qui té temptacions de plantejar que el servei d'aigua el van
iniciar uns quants ciutadans “preocupats” pel benestar de la població i per donar
un servei a la ciutadania. D’això ja en fa 175 anys, en els quals no s’han
tingut en compte els rendiments econòmics que podia aportar el negoci. La
veritat és que això no hi ha qui s'ho empassi. Després de tants anys en què els
beneficis no han estat pocs i el compliment del contracte últim que va expirar
el passat 9 de desembre del 2016, és lícit, lògic i, sota el meu punt de vista,
necessari que la gestió canviï. S’hi pot estar més o menys d'acord,
posicionar-se a favor d'una gestió o d'una altra, però hi ha coses que no són
discutibles a hores d'ara, com que la titularitat del servei és de l'ajuntament
o que l'aigua com a recurs natural és un bé comú.
Però també cal
deixar clar que quan es parla de bé comú o de drets de ciutadania no es pot fer
tenint en compte un únic dret. En un procés com aquest és necessari tenir
present que la persona té dret a un bé comú com és l'aigua, però no és menys
cert que el dret al treball és també part d'aquest compendi de drets que s'han
de preservar. Em refereixo al fet que els treballadors i treballadores actuals
tenen tot el dret a mantenir els seus llocs de treball com a mínim en les mateixes
condicions d'estabilitat pel que fa a l'ocupació, a les condicions salarials i
socials, i al dret a la negociació col·lectiva.
El passat 8 de març
del 2017, CCOO del Vallès Occidental -Catalunya Central va celebrar el seu
congrés. En aquest, a més de renovar la Secretaria General i la direcció del
sindicat, es va aprovar per unanimitat una resolució sobre la gestió directa en
els serveis públics, la qual, entre altres coses, diu: “[…] els treballadors i
treballadores que realitzin el seu treball indirectament per a les
administracions sota cap concepte podran patir retrocessos en les seves
condicions laborals, socials i salarials, així com tampoc podran veure
compromesa l'estabilitat del lloc de treball present o futur per la decisió
d'una administració de remunicipalitzar un servei o realitzar la gestió
d’aquest directament […]”.
En aquest cas, el posicionament
de CCOO està clar: és perfectament compatible la gestió pública i directa de
l'aigua amb el manteniment dels llocs de treball i les condicions
socioeconòmiques de la plantilla actual de l'empresa concessionària.
Després de les
diferents gestions realitzades en aquest procés i de l'aprovació per part del Ple
d'una moció impulsada per CCOO i la representació legal dels treballadors i
treballadores, el dret a l'estabilitat en l'ocupació i el respecte de les
condicions laborals, salarials i socials estan garantides. Per nosaltres
Terrassa no només ha de ser un exemple de reversió del servei de l'abastament
d'aigua potable i un exemple per la conjugació dels drets de ciutadania, per no
deixar ningú de banda i per no enterbolir una decisió tan digna i necessària de
recuperar i democratitzar un servei a la ciutadania com aquest.
També cal canviar
l'actual marc legislatiu. La dreta catalana (CiU, ara PDeCat) i la dreta
espanyola (PP), moltes vegades amb la inestimable ajuda o consentiment de
partits polítics “d'esquerres”, han acomodat la legislació de manera que és
molt fàcil externalitzar els serveis que es presten als ciutadans i ciutadanes.
Això, en moltes ocasions, ha derivat en un increment de costos i ha fet baixar
la qualitat. Malgrat que el recorregut invers (recuperar el servei per part de
l'Administració) és ardu i complicat, és lícit plantejar-se la recuperació de
tots aquests serveis. Aquí els governs locals i comarcals tenen molt per dir, tot
i que cal fer les reflexions des de l’àmbit. Hem de plantejar-nos que cal canviar les
coses per poder acomodar aquestes decisions locals sense que se’ns generin
problemes i incerteses. Perquè mentre la legislació no ens proporcioni aquesta
seguretat, des de CCOO seguirem vigilants i atents perquè en aquests processos
no es lapidin els drets dels treballadors i treballadores.
Defensem la gestió
pública i democràtica i els drets i l’estabilitat laboral.
Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari general
CCOO del Vallès Occidental – Catalunya
Central
No hay comentarios:
Publicar un comentario