No pensi en un elefant!

Si a vostè li diuen “No pensi en un elefant”, el primer que li vindrà al cap és un elefant enorme: només un elefant ocuparà la seva ment. Si li repeteixen una vegada i una altra aquesta frase, cada dia, durant molt de temps, creurà que els elefants són una part fonamental de la seva vida i passarà a ser cert el que només és una percepció. Aquesta situació es dóna a la nostra societat, no amb elefants, sinó amb una mentida encara més gran que un elefant: l’atur, la pobresa i la desigualtat.

Els polítics conservadors juguen amb el llenguatge de la política i la comunicació per crear marcs col·lectius de pensament que afavoreixin els seus interessos. La veritat ens fa lliures, si ens expliquen la realitat. Com que les persones som racionals traurem les conclusions encertades i, per tant, res és més interessat que proclamar un fals missatge com a autoritat governant, una i mil vegades, a partir d’una única dada certa, perquè oculti la veritable situació, que és contrària als interessos dels ciutadans i ciutadanes.

La mal anomenada recuperació econòmica és l’elefant de la nostra política. Aquesta afirmació, convertida en mantra pels governs de dreta del PP de Rajoy i de CiU de Mas, gràcies a mitjans de comunicació afins als seus interessos econòmics, té per objectiu inocular una percepció col·lectiva positiva i de confiança per als seus propis interessos i no per a l’interès dels ciutadans i ciutadanes als quals demanen el vot.

La dada en què es basen per proclamar el missatge de recuperació és el descens de l’atur, però és certa aquesta dada? Sí. Aquesta dada dóna, però, una visió real de l’economia? No. Per tant, els polítics menteixen, com menteixen els que transmeten aquest missatge des dels mitjans de comunicació i les tertúlies. A continuació, explicaré la veritable raó del descens de l’atur i detallaré altres dades que són tan importants i certes com el descens de l’atur, dades que oculten deliberadament el PP i CiU.

Aquests últims mesos hem assistit a un descens real de la taxa d’atur i de l’atur absolut. Aquestes dades no es donen per un increment de l’ocupació, i quan dic ocupació no em refereixo als contractes precaris que tenim ara al mercat laboral; el descens de l’atur ve donat per tres factors principals: el retorn dels immigrants als seus països d’origen, l’emigració de joves a l’estranger a la recerca de treball i el desànim dels aturats i aturades de llarga durada, que deixen d’inscriure’s a les oficines d’ocupació.

Les altres dades que no ens diuen són les causades per les seves polítiques regressives d’austeritat, afins als seus idearis, pròpies del seu ADN, encara que ens diguin que estan subjectes a la troica i a la cancellera alemanya Angela Merkel. “Gràcies” a la seva política econòmica hi ha, a les comarques del Vallès Occidental, el Bages i el Berguedà, aquesta alarmant situació: el 30% dels aturats i aturades tenen atur de llarga durada, 32.758 persones. Si observem aquesta dada per perfils, és encara més preocupant, perquè, si ja per si mateix el mercat laboral és discriminatori, amb la crisi encara ho és més: les dones i els majors de 45 anys en són les principals víctimes. Una de cada tres dones està en aquesta situació d’atur llarga durada, i també el 47% de les persones aturades de més de 45 anys, que són el perfil d’edat amb el 50% d’atur absolut i que només representen el 20% dels contractes que se signen.

Després de llegir aquestes dades segur que comença a dubtar de la recuperació que ens venen els polítics, ja que, per desgràcia, encara podem analitzar més dades que agreugen la situació: el 40% de les persones en atur no reben cap prestació! Tenim, a les tres comarques, 29.750 persones en atur que no tenen cap cobertura.

És a dir, la mal anomenada “recuperació” es basa en una dada, la premissa de la qual no és la creació d’ocupació, sinó la reducció de la població activa, i obvia que el 30% dels treballadors i treballadores queden exclosos del mercat laboral, sentenciats a una pobresa econòmica i social crònica tant per a ells com per als seus familiars.

Té, ara, com a lector, la mateixa percepció de la recuperació que abans de començar aquest article? Segur que no. Però encara no he acabat de descobrir aquesta mascarada dels governs conservadors del PP i de CiU. Una dada de la qual tenen informació, però que oculten i de la qual no informen, és el coeficient de Gini, fonamental per saber el grau de desenvolupament d’un país. Aquest valor indica la distribució dels ingressos d’un país i, per tant, la desigualtat que hi ha a la societat. Espanya és el país de la UE on més ha augmentat la diferència entre rics i pobres. No cal dir que els rics, son aquells que es beneficien de les seves polítiques econòmiques, grans empresaris i banquers; la resta de ciutadans i ciutadanes als quals ara demanen el vot som més pobres.

Amb aquesta situació laboral i econòmica no és estrany que la dreta desqualifiqui el sindicalisme confederal. El nostre delicte és defensar drets i representar els treballadors i treballadores, els ciutadans i ciutadanes, explicar tota la veritat sobre les retallades a la sanitat pública, l’educació, les prestacions, l’ocupació i els drets socials. El sindicalisme és el principal baluard per defensar el que és públic. Allò públic és nostre, del poble, no admet benefici i entén de servei.

CCOO té propostes, voluntat de parlar i voluntat de negociar. També té capacitat de mobilització: no ens quedarem immòbils mentre arrelen la pobresa i l’exclusió social. Estic segur que després de la lectura d’aquest article quedarà comprovada l’honestedat del nostre missatge i la mentida oficial de les dretes del PP i de CiU.

En aquesta campanya electoral ens demanen el vot partits i líders que, amb les seves polítiques d’austeritat, discriminatòries i reaccionàries, ens han portat a la pobresa i a la retallada dels drets laborals d’aquells que encara conserven la feina. D’altra banda, tenim opcions polítiques que defensen valors progressistes i llibertats amb honestedat i comunicació sincera. Com que la llibertat de vot dóna legitimitat a la democràcia, hem de tenir en compte la situació real, qui és el causant de la crisi i la desigualtat, no hem d’escoltar els cants de sirena de les dretes catalana i espanyola, i hem de donar el nostre vot a les opcions que defensen els treballadors i treballadores i els ciutadans i ciutadanes.

És fonamental exercir el nostre dret de vot per evitar que segueixin en el poder els causants d’aquesta crisi; una clara derrota dels partits que han defensat l’austeritat seria un seriós avís per a les seves polítiques neoliberals. En aquest cas, la paraula canvi tindria el seu veritable significat, perquè durant anys la paraula canvi ha estat usada des de PP, PSOE i CiU, segons els seus interessos. Recordant la gran frase del príncep protagonista de la novel·la El Gattopardo, de Giuseppe Tomasi di Lampedusa, “Que tot canviï perquè tot segueixi igual”. Ara, més que mai, sí que cal canviar la política, i nosaltres podem aconseguir-ho, si anem a votar.

Enrique Rodríguez Ruiz                                           Francisco Quesada Ortega

Secretari General                                                     Responsable de Comunicació

CCOO Vallès Occidental–Catalunya Central           Sindicat Intercomarcal de CCOO d’Indústria