Vam lluitar, lluitem i lluitarem. Per les nostres filles i fills, pels nostres néts i nétes, per la nostra dignitat

El 5 de juny vaig tenir el plaer d’assistir a l’acte de commemoració del primer aniversari dels iai@flautes de Terrassa. En l’acte van fer un repàs i un balanç de les nombroses accions realitzades en aquest primer any. Un acte que, com és costum, va ser molt reivindicatiu i emotiu. Encoratja veure com no s’han resignat, com aquestes persones, exemple del manteniment de la lluita i les reivindicacions sostingudes, tenen una energia que a moltes persones joves ja ens agradaria tenir.

Hem de destacar el valor del treball que desenvolupen d’agitació social, de protesta, de reivindicació. Una lluita que està sustentada en propostes concretes i reals. En aquest acte, on sí que realitzaven els discursos, de la taula penjava una pancarta en la qual podíem llegir: “Vam lluitar, lluitem i lluitarem”. Una gran veritat.

Algunes intervencions manifestaven el desig de poder dedicar-se a fer altres coses, per exemple a temes més lúdics, atesa la seva edat. Però com que són molt conscients de la situació general, per responsabilitat col·lectiva, no poden ni volen deixar de lluitar. Perquè els afecta directament, però també, com podíem llegir en la pancarta que presidia l’acte, perquè estan carregats de motius i tenen una visió col·lectiva molt clara: “Per les nostres filles i fills, pels nostres néts i nétes, per la nostra dignitat”.

La veritat és que no em sorprèn l’energia i la coherència dels iai@flautes. Nosaltres som hereus dels fruits de la lluita de moltes persones que, com ells i elles, un bon dia no van defallir i van lluitar de valent en un època grisa i molt dura, la dictadura franquista. Totes aquestes persones que van lluitar per recuperar llibertats assisteixen ara a una retallada de drets imposada pel Govern neofranquista del PP i, moltes vegades, avalada per la dreta catalana que representa CiU.

Els iai@flautes ens van exposar el perquè de les seves mobilitzacions i van argumentar les seves propostes. I és que el tarannà de la seva organització va més enllà d’aixecar la veu i exigir als altres com ho han de fer. Els nostres iai@flautes tenen projectes legítims i assolibles. I això, avui dia, quan el populisme s’instal·la amb facilitat entre la ciutadania i creixen les opcions extremistes de la dreta, és summament important. Els iai@flautes no cauen en allò d’“hauríem de fer” sense saber-ne el com.

A títol d’exemple, aquest dia van parlar, entre d’altres, del dret a decidir. Escoltant la seva exposició m’hi reafirmo: a les esquerres ens uneixen moltes coses, però, malauradament, la tendència és posar en relleu les que no ens uneixen, quan en realitat aquestes són mínimes. El dret a decidir del poble català, de decidir què ser, com ser i què ser demà porta implícit per a aquesta organització el dret a dir la veritat i a decidir també en educació, sanitat, serveis socials, pensions, etc. I jo hi estic plenament d’acord. I aquest ideari marca la diferència entre les esquerres i la dreta.

Això mateix és el que defensem des del sindicalisme confederal. És allò que reivindiquem com a pactes nacionals a Catalunya o pactes d’Estat en l’àmbit d’Espanya. Pactes que regulin els drets de les persones, ja que cal una regulació mínima, un consens ampli amb la ciutadania que cobreixi les necessitats bàsiques de les persones i això no es pot deixar al vaivé ideològic del partit polític governant. S’ha de cobrir amb polítiques que generin drets i deures, s’ha de crear un espai que vagi més enllà dels partits polítics, on, si cal i a falta de consens, les persones puguin decidir a través del referèndum i on el Govern sigui el garant de l’exercici del dret.

Ens uneixen moltes coses amb altres organitzacions, i no caurem a posar l’èmfasi en el fals argumentari que coincidim en pocs punts per poder, després, justificar el fet de no treballar junts. Amb els iai@flautes ens uneixen moltes coses. I com que sabem que qui no suma, resta, CCOO vol sumar.

Iai@flautes de Terrassa, gràcies per haver lluitat, per lluitar i per continuar fent-ho.

Enrique Rodríguez Ruiz

Secretari general

CCOO Vallès Occidental ‑ Catalunya Central