Cada mes les
mateixes mentides. Cada mes les dades de l’atur no deixen de ser una veritat a mitges
i van acompanyades d’una estratègia de difusió mediàtica per avalar una
recuperació econòmica fictícia que ens intenta vendre dia per altre i dos arreu
la dreta que governa a Catalunya i a l’Estat espanyol, amb els seus sequaços de
la caverna mediàtica.
No podem ni hem de
negar que l’atur ha davallat. Ara bé, sí que hem d’exigir que es proporcionin
totes les dades i que ningú, de manera interessada, obviï aquelles dades que no
interessen per llançar una afirmació o un titular com “…s’ha reduït l’atur…”. És
una veritat a mitges. Una veritat maquillada que té com a objectiu conformar i
tranquil·litzar la població amb missatges buits.
Per què no parlen
dels ingressos a la Seguretat Social en lloc de parlar únicament de les
persones i de l’augment de l’afiliació (tot i que també està bé)? Aquests ingressos
són determinants per sustentar el sistema de protecció. Tampoc no ens diuen que
la contractació d’aquest mes és temporal i que un nombre molt important d’aquests
contractes són a temps parcial i precaris. Per què no ens diuen que es redueix
la contractació indefinida de maig a juny, la qual cosa suposa més precarietat
i pèrdua de condicions i drets al mercat laboral? I per què no ens expliquen
que a Catalunya quan es diu que un 34% de persones deixa d’estar a l’atur és perquè
no renoven com a demandants d’ocupació?
Rosell, en unes jornades
de la FAES, va dir que “un milió de mestresses i mestres de casa s’han
incorporat voluntàriament a les llistes de l’atur”. Lògicament, només ho pot
dir en unes jornades de la FAES, d’adoctrinament d’ideologia dretana rància. Que
potser ens prenen per ximples? Ha estat el PP el que, reforma rere reforma, ha
endurit, limitat i, en molts casos, impossibilitat que les persones puguin
accedir a prestacions o subsidis. Així que el “senyor” Rosell és un MENTIDER
PERILLÓS, entre altres coses perquè està culpant un sector de la població d’una
cosa que no ha fet, tot i que, en cas que ho hagués fet, hi tindria tot el
dret. Rosell criminalitza les persones en situació d’atur.
En aquest sentit, i
venint al cas de les declaracions de Rosell, el que sí que baixa —tot i que no
ens en proporcionen la dada— és la taxa de cobertura. Les persones que cobren
prestacions, subsidis, etc., és el que baixa, i el que augmenta és la renda mínima
d’inserció (RMI), però no pel supòsit i incert efecte d’incorporació a l’atur
de “mestresses i mestres de casa”, sinó de persones que són aturades de llarga
durada i que esgoten la via de protecció fins a arribar a la RMI. El que sí que
es demostra és que necessitem una renda garantia de ciutadania. Em faig càrrec
que em reitero molt en aquesta idea, però és que amb prou feines es diu, més
enllà de l’àmbit del sindicalisme confederal i de l’esquerra social i política.
La dreta, la patronal,
la banca… estan perfectament coordinades. L’últim exemple es pot veure en la reforma
fiscal impulsada pel Govern del PP. No és progressiva, retalla indemnitzacions
i assenta les bases per argumentar les properes retallades. Mentrestant, venen
les bondats d’aquesta reforma, que beneficia les rendes molt altes, el capital,
les grans empreses i la banca, i que en cap moment esmenta el problema més greu
que tenim, el FRAU FISCAL. A més, “abaixa” l’IRPF i, per tant, els ingressos
per fer polítiques públiques. No aprofundiran en una fiscalitat progressiva
perquè pagui més qui més té. D’aquestes dretes, esperar aquest gest, és absurd.
Tanmateix, el
resultat de les eleccions europees està fent tremolar els fonaments de l’estabilitat
dels dos grans partits polítics de l’Estat espanyol, com també dels majoritaris
nacionalistes. Sobretot amb la irrupció en el mapa electoral de Podem. La
reacció del “senyor” Rajoy respon a aquest fet, preveient la pèrdua de molts
governs municipals per l’atomització que es pot donar, i formula una proposta
de reforma perquè sigui alcalde o alcaldessa la persona que encapçali la llista
més votada. I, per acabar-ho d’adobar, ho anomena regeneració! Aquesta
és la talla política del president del Govern: impulsar reformes per ocupar
espais de poder i vestir-ho com una reforma electoral i de regeneració.
Al meu modest
entendre, és el moment. El moment que es canviïn les coses i les maneres de
fer-les. Incloent-hi les reformes legislatives necessàries per revertir el
sistema actual, en què el negoci preval per damunt de les persones, i el
benefici, per damunt dels drets. És el moment de poder situar les persones al
centre de les decisions polítiques. És el moment de regular els drets bàsics en
plans nacionals o estatals que quedin a resguard de les reformes que es puguin
donar en funció de la ideologia del partit polític que accedeix al Govern.
Fàcil dir-ho, en sóc conscient, però ara és el moment d’un procés constituent.
Ha arribat aire
fresc a la política i al panorama electoral (Podem, Guanyem Barcelona…): és el
moment de sumar. Sumar amb força per arribar. Perquè és el moment que l’esquerra
social i política es reforci. Per fugir de personalismes i donar prioritat als
projectes, que n’hi ha. Primer, les persones i les seves necessitats bàsiques. Segon,
explicar com es farà (ni un missatge buit). I tercer, triar les persones que
han de tenir la responsabilitat, sense excloure ningú. Centrant-nos en el que
ens uneix i en les necessitats, sent generosos i generoses, donant pas a
persones que avui no són a l’espai polític i fugir de quotes. Tot això amb
mecanismes de control i fiscalització per al seguiment de l’activitat política,
de gestió i de govern de les organitzacions, moviments, plataformes, etc., que
al meu entendre han de formar part d’aquest ampli front electoral, i perquè els
ciutadans i ciutadanes puguin accedir a la informació sense necessitat d’esperar
que el governant de torn vulgui proporcionar-la. Això és transparència.
És el moment de la
suma per a les properes conteses electorals. És el moment d’aconseguir el
nostre objectiu. És el moment d’aconseguir majories suficients i de govern que
ens permetin canviar normes, lleis… En definitiva, canviar el sistema. Junts i
sumant, clar que es pot.
Enrique Rodríguez
Ruiz
Secretari general
CCOO Vallès
Occidental – Catalunya Central
No hay comentarios:
Publicar un comentario