No és cosa seva, ni
de la CEOE, ni de la Banca, amb el Capital, ni del Govern de Rajoy i Mas, que a
més estan sotmesos als desitjos dels abans esmentats. La situació de crisi, de
recessió del poble de Catalunya i de l'Estat Espanyol els és completament
igual; la crisi política, la corrupció (els Barcenas, Fabra, Matas, Gürtel,
Casa Reial, clan Pujol, etc.) no és cosa seva tot i ser part determinant de les
corrupteles. Tot els és igual per què el que volen és seguir acumulant, aquest és el seu objectiu.
Ara el
"senyor" Rosell gosa tractar de privilegiades a totes aquelles
persones que tenen un contracte laboral
indefinit. I resulta sorprenent però aquesta barbaritat ha calat. I hi ha
persones que se senten privilegiades o agraciades per treballar amb un
contracte indefinit. No les criticaré, però cal que ens estimem una miqueta.
Hem d’entendre que defensar la feina
digna i estable és un DRET i no un privilegi. Un privilegiat i un servent de la
dreta més reaccionària i casposa de Catalunya i
l’Estat Espanyol és ell, en Rosell.
Les declaracions
d’en Rosell, animen al Govern del PP a
que continuï decretant reformes en el
mercat laboral amb l'únic objectiu de reduir els drets i els salaris dels
actuals treballadors i treballadores per incorporar al mercat de treball a
persones amb contractes laborals en precari, contractes a temps parcial
imposats, eventualitat, etc. I a més ens
diu que: "... els pares i avis han de transferir a fills i néts els drets ..." per això, segons el president de la "Gran
Patronal", cal reduir els drets
dels "pares i avis ". Si aquesta és la fórmula de la Patronal per ser
competitius, el problema no és només la crisi, un dels problemes més importants
és el perfil tan baix que tenen la Patronal Espanyola i la Catalana. Una
patronal que pretén que el Govern del PP i el de CiU a Catalunya,
segueixin amb les polítiques de retallades de drets, per continuar tenint
espais per seguir fent negocis amb les necessitats bàsiques del poble. Per
aquest motiu aplaudeixen les propostes
que emanen de la FAES i que el PP va reproduint en decrets. En l'últim estudi
de la FAES proposen les següents reformes... reformes que agraden molt a en
Rosell:
• Baixar salaris
• Reduir
indemnització per acomiadament
• Reduir el Salari
Mínim Interprofessional
• Beneficiar les
ETT per sobre de la INEM
• Reduir el temps
de prestació d'atur
• Desvincular els
salaris de l’ IPC
Com es pot veure
són unes propostes noves i equilibrades.
Unes mesures que sempre van en la
mateixa direcció. Però s'han trobat amb un problema, i és que el Govern del PP
s'ha vist en l'obligació de pactar una agenda de matèries a negociar que
col·lisionen frontalment amb les "indicacions" de la FAES i els
desitjos de Rosell. No s'ha pactat de bon grat.
Rajoy no ha patit un atac per fer el que cal i el que necessita el
poble, que no. És perquè el resultat de
les eleccions europees han deixat clar el cansament de la ciutadania. I perquè l'estratègia de mobilització sostinguda,
mantinguda pel sindicalisme confederal, té un pes important.
El diàleg social ha
de ser un dels motors de canvi de les polítiques dels governs del PP i CiU i
els poders fàctics que els envolten. Cal situar, publicar i informar de les
propostes que estem portant i que portarem a les diferents taules de negociació
amb l'objectiu de revertir les situacions d'exclusió social i de pobresa. I amb
un altre objectiu molt clar, com és la recuperació de drets. Si aquests
objectius s'aconsegueixen, hi haurà pacte però si no és així, mantindrem les
propostes per revertir la delicada
situació de la ciutadania en l'Acció sindical, en la reivindicació, en
la pressió i en la mobilització. Un exemple recent, salvant les diferències, de
sustentar la Negociació Col·lectiva en l'Acció Sindical, ha estat la lluita
dels treballadors i treballadores d'Alstom Santa Perpètua. Han aconseguit un bon acord, malgrat les
amenaces de la direcció i de tenir alguns col·laboradors de l’empresa en la plantilla que es van convertir en autèntics "missatgers de la por".
No m'agradaria
acabar sense recordar que els i les feixistes que estan en el Govern de l'Estat
Espanyol no tanquen per vacances. Però
davant de la seva dèria de
“desgovern” per afeblir la classe
treballadora i els seus impulsos ideològics incontrolats de deixar-nos sense
drets, sempre tindran resposta. Continuarem defensant i exigint ocupació de qualitat i la garantia de rendes de ciutadania per a
aquelles persones sense feina ni ingressos.
Treballem per recuperar els drets laborals i socials. I és que, el
sindicalismes confederal ni fa vacances, ni descansa.
Enrique
Rodríguez Ruiz
Secretari
General
CCOO
Vallès Occidental - Catalunya Central
No hay comentarios:
Publicar un comentario