TENIM UNA OPORTUNITAT HISTÒRICA PER CANVIAR LES COSES

Confluència política i electoral, fronts amplis d'esquerra, plataformes, moviments… són temes candents que estan provocant molt de debat. Sota el meu punt de vista, se'ns presenta una oportunitat, una conjuntura més per canviar les coses. I ara és el moment d'anar-ho concretant, més enllà d'expressar voluntats.

Cal canalitzar la força dispersa de l'esquerra; buscar el vot de la ciutadania per canviar la realitat política, institucional i social. I la primera cita la tenim en les eleccions municipals.

Hem d'aprofitar que el poble té ànsia per canviar l'ordre que es va establir en el seu dia al voltant del bipartidisme, per mudar d'aires i per millorar la situació. 

Per a això, forces polítiques, moviments socials, plataformes… tenen la responsabilitat i l'oportunitat històrica de canviar el model així com de situar les polítiques i les decisions al servei i a l'atenció de les necessitats de les persones. 

Aquests consensos necessaris per canviar la societat, entenc que han de plasmar-se en un compromís de proposta i en un programa electoral que ha de ser públic, conegut i participat per la ciutadania. Fugint de protagonismes personals o de grups, partits, plataformes… i situant com a veritables protagonistes les persones. Algú podrà dir que és aspirar a fites irrealitzables des de l'àmbit municipal, però enarborar una excusa així és reconèixer implícitament la renúncia a canviar les coses. Des dels àmbits municipals es poden atendre i realitzar polítiques molt útils i necessàries per a les persones. I si aspirem a un procés constituent hem de començar els compromisos des de les administracions més properes al poble, com són els ajuntaments.

Pel sindicalisme confederal, és important que les forces que puguin confluir en un front ampli d'esquerres tinguin compromisos clars i inequívocs amb l'educació pública, la sanitat pública, els serveis socials i l’atenció a les persones. En definitiva, amb tot allò que és públic, o que podem convertir-ho en públic, i amb el respecte als drets laborals. Un compromís ferm per revertir tots els retrocessos legislatius patits per les reformes del PSOE del 2010 i del PP del 2012, sobretot en el que té a veure amb la negociació col·lectiva. 

A diferència de la patronal, els sindicats no aspirem al fet que la llei ocupi l'espai de la negociació col·lectiva i tampoc desitgem que el Govern faci la nostra feina. Allò que volem és que la negociació col·lectiva tingui el paper "equilibrador" en la relació empresariat–​​treballador/a, que neix desequilibrada. A hores d'ara algú es podria preguntar què tenen a veure les Relacions Laborals amb les eleccions municipals? Doncs molt, i per dos sentits: en els convenis col·lectius es substancien moltes matèries per a les persones, que n’augmenten el benestar, i el poder adquisitiu, que al final reverteix positivament en la gestió del municipi. Les forces que concorren en les eleccions municipals aspiren a tenir possibilitat de govern en l’àmbit nacional i estatal, i el compromís comença per aquí. 

Les propostes d'un possible front ampli d'esquerres han de contenir, entre d'altres compromisos, l'eradicació de la corrupció i la transparència ben entesa. La ciutadania ha de tenir accés a fiscalitzar les actes i els recursos que utilitzen els seus representants en l'exercici del càrrec públic. Igualment, hi ha d’haver mecanismes per poder apartar càrrecs públics que caiguin en ocupacions poc lícites. És cert que aquests passos no només han de tenir lloc a les administracions i als partits polítics. A l'organització que un servidor encapçala, també. Per a això s'han fet passos importants en la transparència al nostre sindicat, però, sens dubte, hi hem d'aprofundir. 

En definitiva, tenim una oportunitat històrica de canviar les coses. No podem entrar en processos que portin a l'exclusió de parts que volen canviar la societat. Cal sumar les noves forces i les que fa anys que aguanten, en algunes ocasions amb resistència numantina, perquè el poble no es mereix que arribin persones o organitzacions polítiques que tinguin com a únic objectiu ”aparta’t tu que m’hi poso jo” i, en canvi, no canviar res del que és substancial. 

Cal un compromís sobre propostes concretes i clares per abordar el que farem. Si no és així, crec que correm el risc de no haver fet una bona aposta.


Enrique Rodríguez Ruiz
Secretari general
CCOO Vallès Occidental – Catalunya Central